UNA RIALLA AMB EL FUTBOL.

 

Un noi entra en una botiga d’esports:
- Tenen botes de futbol?
- Amb tacs ?
- Val... Dóna’m unes botes de futbol cabró!

 

Entra un borratxo en un bar on hi havia una reunió d’un equip de futbol de nans i diu:
- Renoi!!, qui  ha desmuntat el futbolí!!

 

En un estadi de futbol:
- Papa, papa per què insulten tots a aquest home?
- Per tirar una ampolla a l’àrbitre.
- Però si no li ha donat!
- Per això, fill, per això!!!

 

Un equip estranger va a Londres per jugar un partit, però es suspèn per la boira.
En l’avió de tornada, l’entrenador descobreix que falta el porter i torna a buscar-lo.
El troba defensant encara la porteria, i li diu:
- Què fas aquí? El partit s’ha suspès.
- Ja m’estranyava a mi que dominéssim tot el temps!

 

Entra l’àrbitre al camp de futbol d’un poble i veu a tots els espectadors amb una escopeta a  la mà. Pregunta al Delegat:
- Per què tots porten una escopeta?
- És que quan guanyen ho celebren disparant trets a l’aire.
- I quan perden?
- No ho sé, encara no s’ha donat el cas.

 

 

PARLEM DE LES BOTES...

Les botes de futbol d’abans de 1946 eren altes i amb puntera de sola dura, entre el tall i la puntera li posaven cola de fuster per aconseguir la duresa de la mateixa i que aguantessin l’aigua. Encara que aquest sistema sembli rar, no cal espantar-se, per que el jugador que sap jugar al futbol, toca la pilota amb el costat del peu i no amb la puntera. En la història del futbol han existit alguns jugadors que jugaven de puntera i eren nombres u. La realitat és que el 99% dels jugadors que saben jugar al futbol, xuten la pilota amb l’empenya. Les botes d’aquells temps doblegaven com les d’avui dia, just el que doblega el peu. Cada jugador s’embenava el peu i el turmell segons les seves necessitats, deixant-se flexibilitat i toc per a donar-li a la pilota. Per aquells temps a molts jugadors de primera i de segona se li fabricaven les botes de futbol artesanalment a mida, amb pells i sola de primera qualitat. A cada jugador se li confeccionava la bota segons el seu peu, per això hi havia tres mesures: ampla, estreta i normal i si era necessari s’arreglava la forma per  adaptar-la al peu del jugador.
Jugaven amb elles durant sis o set entrenaments i quan la tenien perfectament adaptada, jugaven els partits oficials. La bota era tan important com l’infla’t de la pilota al punt. Quant als tacs, estaven fabricats en cuir, no relliscaven i l’agarri era extraordinari. Més tard els fabricaren en alumini, però exactament igual. La col·locació dels tacs en la bota eren: dos llargs en el taló, dos mitjans en la planta i dos curts en la puntera, per a facilitar ficar bé l’empenya a la pilota; això en camps tous o d’herba, en cas de camps durs s’utilitzava la mateixa bota amb tacs de sola i en camps amb neu i gel s’utilitzaven tacs llargs. L’any 1946 arribà a Espanya l’equip argentí San Lorenzo de Almagro i ens va donar una lliçó jugant. Aquests jugaven amb bota baixa i puntera tova, després d’això passem de la bota alta i de la puntera dura a bota de tall baix i puntera mitjana tova, ja que els camps de futbol a Espanya eren i són tous.
Les botes han anat evolucionant i avui en podem trobar de tota mena i estils al mercat; l’important és que el jugador es senti còmode en el terreny de joc i que aquest calçat sigui la prolongació de les seves extremitats per fer-nos gaudir del futbol.

E-mail: clubatleticsegre@gmail.com