QUELCOM MÉS QUE FUTBOL.

El nostre jugador de l'equip alevi B JOSEP MORELL i FABREGAT ha resultat brillant guanyador del 1er. premi de contes de Nadal que ha organitzat el club Banyetes amb el conte que reproduim a continuació, també cal destacar que aquest escriptor prematur va obtenir el 1er. premi en concurs organitzar per l'Esglessia de la Mare de Deu del Carme amb motiu del seu 50é. aniversari.

Felicitem En Josep per aquesta faceta diferent del futbol peró que en aquesta edat té que anar compaginat amb el seu esport preferit essent aquest una de les premises del CLUB ATLÈTIC SEGRE, esport i educació.

CONTE DE NADAL PER EN JOSEP MORELL i FABREGAT

.

"LA FAMILIA"

Em dic Josep i m'encanta jugar a futbol, sóc porter de l'Atlètic Segre, un Club de LLeida, tinc un amic que es diu Kevin, també té 10 anys i ha vingut de Mèxic, ara aviu al carrer Democràcia, en una casa mot vella, té 5 germans més petits que ell, i a casa seva tenen els diners justos per comprar i menjar, perquè el seu pare treballaba en la construcció de cases i ara està a l'atur.

Molts dies a l'acabar d'entrenar a les vuit del vespre la mare i jo l'acompanyem a casa amb cotxe, perquè a l'hivern fa molt fred i viu molt lluny i va molt carregat.

Cada diumenge va a missa a la Parròquia del Carme, ell s'estima molt a la Mare de Déu del Carme, sap que és la patrona del mar, i quan la veu li recorda aquell mar que veia cada dia quan vivia a Mèxic. Ell explica a la Mare de Déu del Carme que està una mica trist, perquè cada any per Reis demana una game boy i altres joguines que a casa seva no les poden comprar y no les hi porten mai.

A l'escola diu que es passa molts matins mirant com juguen alguns companys amb les game boys i si té sort li deixen jugar una mica. A mí m'agrada més jugar a futbol i li dic que ell també jugui a l'hora del pati.

Un dia em va explicar una història que ara us vull contar. Cada dia abans d'anar a dormir, quan resa, demana al Reis que li portin una d'aquelles joguines que li agraden. La Nit de Nadal va tenir un somni molt especial, la Mare de Déu va aparèixer amb el seu fillet Jesús, tots dos li van explicar que la seva familia també era molt pobra, San Josep era fuster i a casa seva tenien pocs diners, però no estaven tristos, perquè eren una familia i es tenien els uns als altres, i això era el més important.

Pel matí quan es va despertar, va anar corrents al menjador a obrir els regals; uns mitjons i una samarreta, però estava molt content, perquè tenia una bona familia, els germans i els pares l'estimaven molt.

Ara m'explica que ho ha entès i quan resa no demana tenir joguines, vol que totes les persones tinguin a la seva vora algú que els ajudi.

A mí m¡ m'ha donat una gran lliçó i m'ha fet pensar que de vegades el més important és el que no valorem, que tan sols ens en adonem quan ens manca.

 

E-mail: clubatleticsegre@gmail.com