Nascut fa 79 anys al Mas de Salou,a les Masies de Roda,el gurbetà d`adopció Francesc Isern ha dedicat més de quaranta anys de la seva vida a una de les seves gran passions:la Meteorologia.Des de que se li va encarregar,gairebé per casualitat,que registrés el temps en un punt concret de la Plana,prop de casa seva,Isern ha dedicat hores i hores a recopilar rigorosament totes les dades que se li demaneven des dels diferents serveis meteorològics.Ara ha rebut per part del Govern de l`Estat un dels Premis Nacionals de Meteorologia,que otorga el Ministeri de Medi Ambient,en reconeixement de la seva tasta constant i laboriosa.

-Què se sent en rebre una guardó d`aquestes característiques?

De fet,després de dedicar-hi tantes hores en aquests quaranta-dos anys considero que és el millor que podria rebre,molt millor no pas que la remuneració  que em donen cada any en recompensa del meu treball.

-És el primer reconeixament de la seva tasca?

No.L`any passat vaig rebre la medalla i el diploma del cinquantè aniversari de l`Organització meteorològica Mundial.A més,l`any 1990,quan feia trenta anys que anotava el temps,també vaig rebre un diploma del Servei Meteorològic de Catalunya.En canvi,aquest que he rebut ara és el premi d`àmbit estatal.Com que a Espanya hi ha quinze centres meteorològics territorials,dels tres premis que dóna cada any INM en toca un a Catalunya cada cinc anys,i aquest any m`ha tocat a mi.De fet,cada any em comunico amb els premiats tan bon punt en sé el nom i els envio quatre ratlles per saludar-los i demanar-los ajuda per al meu treball de comparació climàtica entre les dades del meu observatori i les de la resta dels col.laboradors de l`Estat.I gairebé tots em responen i m`ofereixen les seves dades.

-Com va començar la seva afició?

El dia 28 de febrer de 1924 es va registrar la temperatura més baixa que es recorda a la Plana de Vic.Les característiques climatològiques de la zona van fer que el director del Servei Meteorològic Nacional vingués a Vic a trobar-se amb el col.laborador

local,que aleshores era Llucià Riurogent,i van acordar de buscar algú que volgués anotar el temps que feia en els verals de la Masia Isern al costat de casa meva,ja que era el punt més fred de la Plana.Aleshores per causalitat jo passava per allà i em van explicar les seves intencions.Em vaig comprometre a buscar algú que volgués encarregar-se`n i com que en aquell moment ho vaig consultar amb uns veïns i ningú no ho va voler fer,al final me`n vaig encarregar jo.I segons diu el director de Madrid en la invitació que m`ha fet arribar per anar a recollir el premi,en aquests quaranta-dos anys  afortunadament no tinc ni un espai en blanc,perquè cada mes han rebut  puntualment les dades.Els primers vint-i-sis anys només vaig anotar la pluja,perquè jo també tenia molta feina amb el negoci familiar.Aleshores el director del Servei Meteorològic Nacional  em va dir que amb els anys que feia que teniem aquelles dades hi faltava una cosa molt important:les temperatures.Així que vaig començar a anotar-les i des de l`any 1986 fins ara puc dir cada dia la temperatura que hem tingut a Gurb de la Plana.

-Va ser ,doncs,una afició que va anar creixent?

Sí,sobretot perquè en les reunions a què ens convidaven a Barcelona cada any,pel Dia Mundial de la Meteorologia,trobava sempre companys que t`orientaven en la tasca i que s`ajudaven entre ells,no com en la política en què s`intenta fer caure l`altre per entrar-hi ell.Les dades dels companys m`entretenen molt.Cada dia tinc una colla de dades de diferents punts de l`Estat per comparar-les amb les meves.

-Quan va començar devia de disposar de pocs aparells de mesura? Pròpiament,de INM només tinc un pluviòmetre.També em van donar un termòmetre,però a la primera glaçada ja se`m va fer malbé.Tota la resta m`ho he anat comprant i pagant de la meva butxaca:l`estació automàtica,els termòmetres,el evaporímetre etc.L`observatori està informatizat des de 1994,la qual cosa fa que la tasca resulti molt més pràctica i còmoda.Ara cada dia el vespre apunto la temperatura i miro la mínima i la màxima del dia a partir de les dades que dóna l`ordinador cada mitja hora.

-Va participar en la fundació de l`ACOM, l`Associació catalana d`Observadors Meteorològics?

Sí.De fet,podríem dir que jo en vaig encendre el llum.En una ocasió en què ens vam reunir al Museu de la Ciència de Barcelona vaig preguntar a uns companys si volien col.laborar amb el treball de comparació que jo feia des del 1989.Amb aquesta finalitat,al cap de pocs dies ens van convidar a reunir-nos a l`Agrupació Astronòmica de Sabadell,on vam acudir disset persones i uns quants més que no eren presents en aquell moment, que són les que vam fundar l`associació.I des de l`any 1995 ha tingut molt èxit,perquè cada any ha anat augmentant de socis,fins a passar dels  quatre-cents actuals.Per format-ne part no és necessari tenir observatori,només cal ser aficionat a la Meteorologia.

-Després de tants anys d`observació segur que s`ha trobat amb fenòmens meteorològics més o menys excepcionals que l`han marcat especialment.Quns destacaria?

Durant el temps en què he anat apuntant dades cinc persones de la comarca han mort a causa d`un llamp.També hi ha hagut diversos incendis per llamps,destrosses pel vent,i de nevades destaca sobertot la de l`any 1985,que ens va deixar incomunicats força dies.Tot ho tinc ben apuntat.

                                                                                         ►Text: Joan Fradera /Francesc Gutierrez/

                              ►Fotografia: Joan Fradera